Gairebé 5 milions de iemenites pateixen desnutrició, més de 15 milions de persones es troben a la vora de la pobresa extrema i cada nou minuts mor un nen menor de cinc anys. En el setè aniversari del conflicte en Iemen , aquestes alarmants dades són clars indicadors d’una incessant crisi que està devastant el país. L’escalada del conflicte, la inseguretat, els embargaments i el col·lapse de l’economia han portat a un 80% de la població iemenita a viure sota el llindar de la pobresa. De fet, els bombardejos han deixat de ser la principal causa de mort del 60% dels iemenites . És l’impacte social de la guerra el que ha passat a liderar aquest preocupant panorama.
Enmig d’aquestes desoladores xifres, segons l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), s’estima que el número de persones que probablement no podran satisfer les seves necessitats alimentàries mínimes en Iemen podria aconseguir la xifra rècord de 19 milions entre juny i desembre de 2022.
Per part seva, el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) alerta en un informe de què 1,3 milions de persones podrien morir si el conflicte s’estén fins 2030. La població més afectada per aquestes greus circumstàncies són les dones i especialment les nenes i els nens, els qui representen la gran majoria de les persones desplaçades internes. Avui, Iemen és el lloc més difícil del planeta per la infància. També és la major crisi humanitària del món .
Infància en Iemen: un difícil desafiament
Tahani, de 5 anys, tenia a penes tres mesos quan els bombardejos van obligar als seus pares a fugir de la seva casa amb el posat. Avui, la família viu en Aden, un lloc per desplaçats, prop del qual a Tahani li agrada jugar amb fang simulant que fa pa. Perquè aigua i pa és l’única cosa que pot menjar la seva família i altres milers de famílies desplaçades com la seva.
La seva situació s’assembla a la de Jana, qui tampoc havia complert el seu primer any quan va haver de fugir d’Amran amb la seva família per assentar en el campament d’Al-Suwaidan, en la ciutat de Marib. La seva mare és vídua, el seu pare va morir en 2020.
Desnutrició i sanitat deficient
Els desplaçaments forçats han estat la principal causa del. creixement de la desnutrició , que ja aconsegueix 4,9 milions de persones, i de la impossibilitat de què la població infantil pugui accedir a una merescuda educació, doncs més de 2 milions de menors en Iemen no estan escolaritzats.
A més, les. altes taxes de malalties transmissibles , el. accés limitat a vacunes i a serveis de salut, i uns sistemes de sanejament i higiene inadequats són també algunes de les greus i preocupants circumstàncies que converteixen a Iemen en un dels llocs més perillosos del món pels nens i les nenes.
“No puc comprar els medicaments que necessita la meva filla. Costen 15.000 riales al mes, i no podem permetre’ns-ho. Ella precisa atenció mèdica urgent. Jo sóc vídua i no tinc a ningú més que al meu cunyat. Tots els altres han mort”, compte Hana Mused Mohammed, de 39 anys, qui viu desplaçada amb sis membres de la seva família en la ciutat de Marib.
El cost de les guerres sol mesurar sovint en número de víctimes en combats, però en el cas de Iemen, la fam i les malalties estan matant més que les pròpies bombes . El conflicte en Iemen és un dels més destructius des del final de la Guerra Freda. Ha fet retrocedir el desenvolupament humà en 21 anys, segons l’informe del PNUD.
Desplaçaments forçats i supervivència en Iemen
Edificis en ruïnes que alberguen a gairebé 100 famílies i campaments improvisats com llocs d’acolliment s’han convertit en la millor esperança de vida pels milions de persones desplaçades en Iemen. Tanmateix, totes manquen de serveis bàsics, sense condícies i dutxes amb la font d’aigua més pròxima a 15 Km , com ocorre en el campament de la governació de Lahj.
En l’emplaçament d’Al Raqaha, al nord de Saná, viuen unes 130 famílies. La majoria de la població desplaçada interna va haver de fugir de les seves llars degut al conflicte i porta desplaçada més de cinc anys. La situació és crítica per totes aquestes persones. Manquen d’aliment i accés a serveis de salut, aigua, sanejament i higiene.
A mesura que augmenten els desplaçaments, les hostilitats continuen creixent en aquests refugis. Els nous desplaçaments estan incrementant les necessitats humanitàries. Es necessiten més refugis, material bàsic d’emergència, accés a aigua potable i sanejament, educació i serveis de protecció, especialment per la infantesa.
Només en 2021, més de 157.000 iemenites es van veure obligats a abandonar les seves llars degut al conflicte, especialment en les províncies de Marib, Taizz, Al-Hudaydah i Al-Bayda. Les contínues hostilitats i la falta d’acord polític fan presagiar que els desplaçaments forçats seguiran augmentant en 2022.
La resposta immediata d’ACNUR
El grup de coordinació i gestió de campaments (CCCM), dirigit per ACNUR, treballa en aquests llocs per millorar les condicions de vida i proporcionar opcions alternatives per viure quan s’enfronten a amenaces de desallotjament. A més, l’Agència de l’ONU pels Refugiats proporciona a les famílies ajudes econòmiques perquè puguin comprar aliments, pagar el lloguer o adquirir medicaments.
Fins ara, 42.900 famílies desplaçades internes i 8.135 refugiades s’han beneficiat del programa d’ajudes econòmiques d’ACNUR en 2022. És el cas d’Asala, de 8 anys, que viu en el centre d’acolliment d’Alsalam, en la governació de Dhamar, en Iemen, on cuida dels seus germans petits tots els dies. ACNUR els proporciona ajudes econòmiques per aliments, lloguer i altres despeses essencials, serveis de protecció i gestió de l’acolliment.
ACNUR segueix distribuint articles de primera necessitat a les noves persones desplaçades iemenites. Durant la primera setmana d’abril, SHS —ONG sòcia d’ACNUR— els va fer a 120 famílies en les províncies de Shabwah i Hadramaut.
Gràcies a ACNUR, a les seves sòcies, socis i donants , milions de iemenites poden sobreviure enmig de tantes hostilitats. Tanmateix, si el conflicte no cessa, s’estima que en 2030 s’assistirà a un considerable augment de la fam i de les malalties. La recuperació en Iemen és possible però la pau és l’únic camí per acabar amb tant sofriment i evitar seguir sumant més anys de violència.
